Fundació Pere Tarrés
Drets dels infants50 anys d'esplai50 anys d'esplai50 anys d'esplai50 anys d'esplai

Fletxa 50 anys d'esplai

Un passeig per la història del MCEC

 

50 anys d'esplaiAquest curs té un caràcter ben especial. El 2007 farà mig segle que els primers centres organitzadors de colònies, l'origen dels actuals centres d’esplai, es van coordinar per compartir experiències i recursos. És doncs, un bon moment per recordar la història. Però sobretot, per reflexionar sobre el present i el futur de la nostra tasca educativa. Us convidem a fer plegats aquest viatge pel temps.

Han passat 50 anys des de la creació del Secretariat de Colònies de Càritas, l’embrió del que més tard passaria a anomenar-se Moviment de Centres d'Esplai Cristians (MCEC). Tot i la distància fa difícil marcar un punt concret en el temps, es considera el 1957 com la data d’inici de la coordinació entre organitzacions de colònies d'estiu. Una coordinació que, al cap d’uns anys, prendria la forma de moviment d’esplais, amb una estructura fixada, uns fonaments pedagògics sòlids i la intenció de donar continuïtat a la tasca realitzada durant l’estiu.

 

De les colònies als esplais: una evolució lògica

50 anys d'esplaiL’aparició del Secretariat de Colònies de Càritas, doncs, és el punt de partida per poder començar a parlar de centres d’esplai. Aquell 1957, 23 col·lectius van organitzar unes colònies d'estiu. Però, per fer-nos-en a la idea, cal que ens oblidem de l’estructura actual. En aquell moment, les colònies eren organitzades per diferents parròquies o grups vinculats, i la seva activitat es limitava a l’estiu. El Secretariat de Colònies apareix amb la intenció d’unificar i coordinar aquests col·lectius i dotar-los de recursos i d’uns criteris sòlids d’actuació.

Són anys de canvis profunds en la societat i, per tant, en la manera de veure l’educació en el lleure. Cal formació per a poder portar amb èxit les colònies, calen uns paràmetres que unifiquin les diferents maneres d’entendre l’educació i cal, també, una continuïtat. Per tal de fer possible aquesta continuïtat respecte a l'estiu, alguns monitors comencen a organitzar, a finals dels anys 60, activitats de lleure els dissabtes a la tarda, complementades amb alguna sortida de cap de setmana. És l’inici dels clubs d’esplai. Amb el temps, l’activitat que es duu a terme durant l’any agafa tanta importància que esdevé l’eix principal de feina dels clubs, convertint les colònies en l’activitat de final del curs.

Cal tenir en compte que hi ha hagut un canvi en la funció del lleure. S’ha passat de la funció assistencial de les primeres colònies, organitzades per les parròquies a través de Càritas de l’esglèsia de Bacelona, a la funció educativa, potenciada per l’aparició dels centres que ofereixen una continuïtat. Això es fa palès, també, en la formació que s'ofereix als monitors, cada vegada més freqüent. Amb aquest nou model, les possibilitats educatives es diversifiquen i, d’altra banda, es fa necessària una entitat que doni aixopluc als centres i a l’emergent univers que creen al seu voltant.


El llarg camí cap a la identitat

50 anys d'esplaiEl 1965, el Secretariat de Colònies de Càritas es converteix en Servei de Colònies de Vacances (SCV). Tot i seguir integrat dins de Càritas de l’esglèsia de Barcelona, el Servei disposa de més autonomia. Les seves funcions a l’inici van ser prestar servei tècnic i assessorament als centres organitzadors de colònies, així com oferir-los formació.

Aviat però, la importància dels centres d’esplai, cada dia més sòlids, porta a l’any 1967 la creació de la Secció de Centres com a branca del SCV. En aquesta primera època, les persones responsables eren voluntàries, es van crear zones de treball i es van prioritzar les visites als centres per tal de potenciar la comunicació. Tot plegat, una llarga lluita per demostrar a la societat que el lleure educatiu era molt més que un entreteniment per a infants. Amb el pas dels anys, les condicions de treball canvien i el 1970 el Servei de Colònies viu una reestructuració important, que porta a la creació, en el seu sí, de l’Escola de l’Esplai i la Federació de Centres.

Els darrers anys de la dècada dels 70 són anys de canvis profunds en la societat espanyola. La caiguda del règim franquista, després de molts anys de lluita, porta la democràcia i, amb ella, el descobriment d’un nou univers de llibertat. La societat busca una identitat que fins ara no podia manifestar, i aquest desig també arriba al SCV. Els centres es troben immersos en una discussió sovint tensa: mantenir la confessionalitat estricta o acceptar que els centres eduquin des d’altres opcions? La tria de la primera opció comporta la marxa de monitors, que fins ara havien format part del Servei de Colònies, cap a altres vies i significa un canvi en el món de l’esplai.

 

El MCEC, caminant cap al futur

El 1985, el Servei de Colònies de Vacances de Barcelona deixa de dependre de Càritas i pren entitat pròpia: es crea la Fundació Pere Tarrés. Entre d’altres canvis interns, la Federació es transforma en el Moviment de Centres d’Esplai Cristians. Podríem dir que els primers anys de la dècada dels 80 van suposar la reafirmació d’unes bases pedagògiques i d’una opció educativa basada en els valors cristians. A partir d’aquest moment, el MCEC inicia un camí sòlid i regular, com a secció de la Fundació Pere Tarrés, amb una sèrie de característiques i d’aspectes de funcionament que no variaran excessivament al llarg dels anys. Les campanyes, les zones de treball, l’equip directiu, els butlletins de comunicació... Tot plegat, elements identificadors del Moviment que s’aniran adaptant al pas dels anys i a les circumstàncies sense perdre la identitat. I així fins el moment actual, en què, com aquell qui no vol la cosa, ens trobem celebrant el 50è aniversari de l'esplai.

Actualment el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) agrupa a 200 centres que acullen 17.000 infants, adolescents i joves gràcies a la tasca educativa i voluntària de 4.000 monitors i monitores.

Un projecte que pretén:

 

  • Promoure l’educació en el lleure des d’una visió integral de la persona.
  • Potenciar l’associacionisme infantil i juvenil i el voluntariat.
  • Viure els valors anunciats en l’Evangeli com a projecte i model de vida.
  • Ser un Moviment català, arrelat en el nostre país, amb voluntat de fer-lo créixer i compromès en la seva plenitud nacional.
  • Transformar el nostre entorn des de la pròpia acció, i a partir del compromís i la responsabilitat.

 

Els centres d'esplai intervenen educativament per ajudar a viure una experiència de temps lliure amb sentit a través de:

  • la presència i l'acció d'un equip de monitors.
  • l'activitat: el joc, l'esport, la descoberta, el treball, l’aprenentatge, la festa, la pregària, l'aventura,...
  • la vida en grup, el sentit comunitari.
  • la convivència quotidiana, viscuda en situacions d'esplai.
  • la implicació personal, la participació i la presa de responsabilitats.

 

Breu cronologia de la història dels esplais

 

  • 1953: Signatura del Concordat entre el Govern d’Espanya i la Santa Seu. Gran increment de les entitats parroquials organitzadores de colònies ·
  • 1957: Creació del Secretariat de Colònies de Càritas
  • 1958: Construcció de la primera casa de colònies de nova planta: Penyafort (Pontons, Alt Penedès)
  • 1960: Primer curs de monitors
  • 1965: Creació del servei de Colònies de Vacances (SCV), dins de Càritas Diocesana de Barcelona
  • 1967: Creació de la Secció de Centres dins del SCV
  • 1967: Primera Joresco (JORnades d'Experiències Sobre COlònies)
  • 1967: Creació de Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai (CCCCCE)
  • 1971: Reorganització del SCV, amb l’aparició de dues seccions, Escola de l’Esplai i Federació de Centres (futur MCEC)
  • 1971: Apareix l'Estris, un conjunt de fitxes pedagògiques per a monitors.
  • 1976: I Aplec de Centres d’Esplai
  • 1981: La Generalitat de Catalunya aprova la primera normativa que regula la realització de colònies, campaments, camps de treball i rutes
  • 1985: SCV se separa de Càritas Diocesana de Barcelona i es crea la Fundació Pere Tarrés. Creació del Moviment de Centres d’Esplai Cristians
  • 1986: Primera trobada de monitors de la CCCCCE al Santuari del Miracle.
  • 1987: Les fitxes Estris agafen el format de revista i s'en publica el número 1. Es constiuteix formalment la Fundació Pere Tarrés
  • 1990: El Consell Executiu de la Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la CCCCCE
  • 1997: Aplec de centres d'esplai al Palau Sant Jordi de Barcelona
  • 2006: L’Escola de l’Esplai arriba als 1000 cursos de monitors
  • 2007: El Moviment de Centres d'Esplai Cristians fa 50 anys

 

Fonts:

PUIG, Enric i VILA, Josep M. Cent anys de colònies de vacances a Catalunya. Editorial Mediterrània, 2006.
El Cove. Números 20, 21 i 22.
Estris. Núm 142. La Joresco, dels anys 60 als nostres dies