Francisco Moza Zapatero
Secretari General de Política Social i Consum del Ministeri de Sanitat i Política Social

Nascut el 24 de desembre de 1975, és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UNED.
Ha estat Coordinador Intern i responsable de finances de l’Organisme Autònom Consell de la Joventut d’Espanya, cap del projecte en la Divisió de Consultoria i Recursos Humans de Cap Gemini Ernst&Young i cap de gabinet del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Madrid. El setembre de 2007, va ser nomenat director de Promoció i Desenvolupament de SEPES, passant després a ocupar el lloc de Director General.

Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona

Jordi Hereu i Boher és l’alcalde de Barcelona des del 8 de setembre de 2006.

Va néixer el 14 de juny de 1965 a Barcelona. La infantesa la va viure al nucli antic del barri de Sant Gervasi, on els seus pares s’havien instal·lat per obligacions del negoci familiar després d’haver residit a Ciutat Vella i l’Eixample. Els seus avis eren originaris de la comarca del Pallars Jussà i s’havien traslladat a Barcelona els primers anys del segle XX.

Va cursar estudis primaris i secundaris a l’Escola Sant Gregori. Va obtenir la llicenciatura i un màster en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE (Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses). És casat i té dos fills.

Va iniciar l’activitat professional en el sector privat, tot i que la seva trajectòria es concentra majoritàriament en el sector públic. L'any 1991 va ser responsable de màrqueting de la societat Port 2000. Del 1992 al 1997 va ocupar la direcció de màrqueting de l’empresa Centro Intermodal de Logística SA (CILSA), promotora de la Zona d’Activitats Logístiques de les instal·lacions portuàries de Barcelona.

La seva vocació política es va despertar en acabar el batxillerat i va madurar mentre cursava estudis superiors. Jordi Hereu recorda que el seu primer contacte amb la política va ser quan, el setembre de 1976, a l’Escala, va assistir a un míting de Reagrupament Socialista protagonitzat per Josep Pallach. Des de 1987 és militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Entre les figures que considera referents en el seu pensament polític i social, Hereu destaca Jacques Maritain, Emmanuel Mounier, Josep Pallach, Jordi Galí, Willy Brandt, Vaclav Havel i Czeslaw Milosz.
La vinculació de Jordi Hereu a l’Ajuntament de Barcelona va començar l'any 1997, quan va ser nomenat gerent de les Corts. Dos anys després, arran de les eleccions municipals de 1999, va ser designat regidor d'aquest Districte, càrrec que va ocupar durant quatre anys, fins al final del mandat. Entre altres accions, va impulsar la rehabilitació del Casc Antic, la reforma de la Colònia Castells i la reordenació de l’anomenada Porta Nord de la Diagonal.

El 2003 va ser nomenat regidor del Districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat. Fins al principi de 2006 va compaginar totes dues responsabilitats, i va dur a terme iniciatives molt significatives, com la creació de zones d’aparcament per a veïns (l'àrea verda), mesures de pacificació del trànsit i la modernització de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va coincidir amb el canvi de model policial que es va produir pel desplegament de la policia autonòmica.

L’abril de 2006, i fins que va ser elegit alcalde, va ser portaveu del govern municipal i cinquè tinent d’alcalde, responsable de les regidories de Mobilitat i de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació, i president del Consell del Districte de Gràcia.

Jordi Hereu va ser reelegit alcalde de Barcelona el juny de 2007 en haver guanyat les eleccions municipals.

Les prioritats que l’alcalde s’ha marcat per al present mandat, que es perllongarà fins a la primavera de 2011, les ha resumit en tres eixos centrals: cohesió, creativitat i capitalitat.

Cohesió social i territorial per garantir, des d’un treball expressament intens i equitatiu, un nivell de benestar i de qualitat urbana que arribi a tots els ciutadans i a cadascun dels 73 barris que formen Barcelona, i que es concreta en polítiques actives en educació, atenció social, habitatge, equipaments i serveis. Creativitat com el tret diferencial que situa Barcelona en plenes condicions de generar desenvolupament econòmic, excel·lir en àmbits clau com la innovació, la recerca, les noves tecnologies o la cultura. I capital de Catalunya, una condició inherent, un vincle estret amb el país del qual Barcelona vol ser motor i que requereix fer un salt endavant en infraestructures, en transformació urbana i recursos a l’altura de les seves aspiracions i potencialitats. Salt endavant que ha de reforçar el paper de Barcelona com a nucli de l’àrea metropolitana i com a referent essencial per al conjunt d’Espanya.

Jordi Hereu entén l’acció política des de la proximitat als interessos, els problemes i els anhels dels ciutadans. I a partir d’uns determinats valors. Les seves paraules són il·lustratives en aquest sentit: “Les ciutats que progressen se sustenten en determinats valors col·lectius, que són l’essència de la vida en societat i allò que en últim terme en determina la fortalesa. Llibertat, igualtat, solidaritat, diàleg, convivència, respecte, confiança: aquests valors defineixen i expliquen Barcelona”.

Mònica Terribas
Directora de la Televisió de Catalunya

Periodista i professora titular del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. És professora d’aquesta Universitat des del setembre del 1993. En l’àmbit de la pràctica professional, des del setembre del 2002 fins al maig de 2008 va conduir l’informatiu La Nit al Dia, que també dirigia des de 2005. Des del juny de 2008 és directora de Televisió de Catalunya.

Llicenciada en Ciències de la Informació (Periodisme) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor of Philosophy per la Universitat d’Stirling ( Escòcia, Gran Bretanya) on va realitzar la tesi doctoral becada pel British Council i La Caixa. Allà, va llegir la tesi: “Televisió, esfera pública i identitat nacional”. Després d'una temporada com a redactora als serveis informatius de Cadena 13 l’any 1987, va començar a treballar en televisió el 1988, amb els equips de Joaquim M. Puyal i des d'aleshores, ha desenvolupat tasques molt diverses, des de la coordinació i el guió, fins a la direcció, en programes de la televisió pública catalana, TV3: La vida en un xip (1989-1991), Tres Pics i Repicó (1988-1991), Un tomb per la vida (1993-1994), Persones Humanes (1994-1996), Som i Serem (1994-1996), Avisa'ns quan arribi el 2000 (1997-2000) i Temps era Temps (2000-2001). Va dirigir i conduir el debat Les dues cares (2001-2002).

Ha rebut el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya (2003), Premi Serrat i Bonastre de televisió del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (2002), distinció del Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació (2003), Premi de l’Associació Espanyola de Professionals de Ràdio i Televisió (2003), Premi Zapping al millor programa informatiu i Premi Zapping a la millor conductora d’informatius (2004), Premi de Comunicació Universitat Ramon Llull (2004), Premi 1924 de Comunicació Audiovisual, concedit per Ràdio Associació de Catalunya (2004),  Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió (2005) i Premi Ciutat de Barcelona de televisió (2006).

Ha estat Vicedegana dels Estudis de Periodisme (2000-2004) i ha col·laborat periòdicament a la revista especialitzada en mitjans de comunicació: Comunicació 21 i a El Periódico de Catalunya.

Maravillas Rojo
Secretaria General de Empleo del Ministerio de Trabajo e Inmigración

Licenciada en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales por la Universidad de Barcelona i Senior Executive (Programa de Dirección general) por ESADE, va prendre possessió com a Secretaria General de Empleo del Ministerio de Trabajo e Inmigración el 29 d’abril de 2008. Amb anterioritat havia desenvolupat responsabilitats executives en disseny i execució de polítiques actives de treball, creació i creixement d’empreses i promoció de la innovació. Al llarg de la seva carrera ha estat Directora de l’INEM a Barcelona entre el 1991 i 1995; tinent d’alcalde i regidora de l’Ajuntament de Barcelona del 1995 al 2007 i Presidenta de Barcelona Activa.

També ha format part dels òrgans de dirección o ha col.laborat en diferents institucions vinculades al desenvolupament econòmic com el Port de Barcelona, Mercabarna, el Pla Estratègic Metropolità, el Pacte Industrial Metropolità, La Fira de Mostres de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, el districte de la Innovació, el Parc Tecnològic del Vallès o la societat de capital risc “barcelona Empren”, entre d’altres.

Javier Nadal Ariño
Vicepresident executiu de la Fundación Telefónica

Enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid, compta amb el CES de la Facultat de CC Econòmiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. Es va incorporar al Grup Telefónica l’any 1995. Des del 1995 al 1997 va ser president de Telefónica d’Argentina i durant els anys 2003 i 2004 va ser president de Telefónica a Perú. Amb anterioritat, del 1989 al 1994, va ser president de Retevisión. Prèviament, havia ocupat el càrrec de director general de Telecomunicacions i delegat del Govern espanyol en la companyia Telefónica España.

Actualment, és vicepresident executiu de Fundación Telefónica.

Hans Gert Pöttering
President del Parlament Europeu

Hans Gert Pöttering va néixer el 1945 a Bersenbrück (Baixa Saxònia, Alemanya). No va arribar a conèixer el seu pare, caigut en els darrers dies de la Segona Guerra Mundial. Aquest destí personal ha determinat en gran mesura el seu compromís polític i el seu itinerari en la política europea.

Després de la seva graduació dels estudis secundaris al 1966, va exercir d'oficial de reserva en els dos anys de servei militar. Entre el 1968 i el 1973 va estudiar Dret, Ciències Polítiques i Història a les Universitats de Bonn i Ginebra i a l'Institut des Hautes Études Internationales de Ginebra. Posteriorment, va continuar la seva formació a la Universitat de Columbia de Nova York (1971). El seu Primer examen d'Estat en Dret el va realitzar al 1973, el doctorat un any després i el Segon examen d'Estat en Dret al 1976.

En la seva etapa professional va exercir d’Assistent d’investigació entre el 1976 i el 1979, de professor a la Universitat de Osnabrück (1989) on va ser designat com a Catedràtic honorari (1995).

Hans Gert Pöttering va iniciar la seva carrera política militant a les Unió de Joventuts de la CDU a la Baixa Saxònia al 1976. Posteriorment, ha exercit diversos càrrecs de responsabilitat dins de la CDU fins a la seva elecció com a Diputat al Parlament Europeu a les primeres eleccions per sufragi universal directe (1979). A la cambra europea, ha estat President del Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-cristians) i dels Demòcrates Europeus (PPE-DE) al Parlament Europeu (1999-2007); Vicepresident del Grup del PPE al Parlament Europeu (1994-1999); President de la Subcomissió de Seguretat i Desarmament del Parlament Europeu (1984-1994); President del Grup de Treball del Partit Popular Europeu i del Grup PPE sobre la Conferència Intergovernamental de 1996, que va establir las bases de la posició del PPE pel Tractat d'Amsterdam (1994-1996); i President del Grup de Treball del Partit Popular Europeu i del Grup PPE sobre l'ampliació de la Unió Europea (1996–1999). Actualment és President del Parlament Europeu (fou elegit el 16 de gener de 2007) i Membre de la Presidència del Partit Popular Europeu (PPE).

Al llarg de la seva trajectòria professional i política, Pöttering ha rebut nombroses distincions, medalles i premis que remarquen la seva implicació i expertesa. També ha publicat diverses obres i articles sobre política comunitària. Interessat pel Diàleg de les Cultures. Des de 1999, ha realitzat, durant les vacances d'estiu, viatges informals a més de 15 països del món aràbic-islàmic. Com a President del Parlament Europeu ha visitat, a més, diversos països i territoris no europeus de la conca del Mediterrani i del Pròxim Orient.

José Montilla
President de la Generalitat de Catalunya

José Montilla va néixer a Iznájar (Còrdova) l´any 1955 i resideix a Catalunya des de l´edat de 16 anys. Té estudis d´Econòmiques i Dret. La seva experiència municipal comença l´any 1979 a l´Ajuntament de Sant Joan Despí. L´any 1985 va assumir l´alcaldia de Cornellà, càrrec que va revalidar per majoria absoluta en totes les successives eleccions municipals. President de la Diputació de Barcelona entre juliol de 2003 i abril de 2004, moment en el qual va deixar tots els seus càrrecs a l´administració local per a formar part del Govern de l´Estat. Va ser ministre d´Indústria, Turisme i Comerç del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2004 i el 2006. Actualment és president de la Generalitat de Catalunya.

Josep Maria Soler i Canals
Abat de Montserrat

El P. Josep M. Soler va néixer a Santa Eugènia de Ter (Girona) l’any 1946. Durant la infantesa, la seva familia, tot i restar molt vinculada a Girona, es traslladà a Sabadell; allí va cursar els estudis primaris i el batxillerats a l’Escola dels Pares Claretians. Més tard inicià els estudis filosòfics al Seminari dels Claretians a Solsona. L’any 1970 entrà al monestir de Montserrat com a monjo, i va professar solemnement l’any 1975. Del 1976-1977 col·laborà a l’Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem). Fou ordenat sacerdot l’any 1981. Després dels estudis eclesiàstics fets a Montserrat mateix, es traslladà a Roma, on es llicencià en Teologia, especialitat Sacramentologia, pel Pontifici Ateneu de Sant Anselm. Des de l’any 1996 exerceix el càrrec de Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco.

En diversos períodes ha estat membre del Consell de l’Abat de Montserrat. Va ser elegit abat de Montserrat, en substitució del P. Sebastià M. Bardolet –que va renunciar al càrrec-, el dia 16 de maig del 2000 i va rebre la benedicció abacial el 13 d’agost del mateix any. Durant 16 anys va ser responsable de la formació monàstica dels joves monjos de Montserrat com a Mestre de Novicis i Prefecte de Juniors, tasca que va compaginar amb la docència a l’Escola Filosòfica i Teològica de l’Abadia de Montserrat, de la qual va ser el Prefecte durant set anys, a l’Institut Superior de Litúrgia i al de Teologia Espiritual de Barcelona. De 1992 al 2003 fou Vicepresident de la Societat Espanyola d’Estudis Monàstics (SEDEM). Ha col·laborat com a sotsdirector a la revista “Studia Monastica” i ha publicat articles sobre temes d’espiritualitat i de litúrgia en diverses revistes especialitzades.

Mar Serna
Consellera del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2006.

Mar Serna és llicenciada en Dret i en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha estat advocada laboralista a la UGT de Catalunya; inspectora de Treball i Seguretat Social; consellera adjunta de Dret del Treball i Relacions Laborals a l'Oficina Regional de la OIT per a l'Amèrica Llatina i el Carib, a Lima (Perú); consellera Laboral i d'Afers Socials de les ambaixades d’Espanya a Veneçuela, Colòmbia i la República Dominicana.

L'actual consellera de Treball també ha exercit de professora associada de Dret Laboral a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra i de magistrada de l'ordre jurisdiccional social al jutjat social de Barcelona.

Àngel Castiñeira
Director del Departament de Ciències Socials d'ESADE-URL (des de 2005). És doctor en filosofia i ciències de l'educació.

Castiñeira s'ha especialitzat en la filosofia social i l'anàlisi de l'entorn, la filosofia política (pensament geopolític, teories de la justícia, política i gobierno; multiculturalisme i immigració; nacionalisme i federalisme, la societat civil, l'Estat del benestar i el capital social; les corrents ideològiques contemporànies) i la ètica aplicada (aspectes relacionats amb la ètica de l'empresa i el treball amb valors dins de les organitzacions, així com la relació entre valors i lideratzge).

Joan Herrera
Portaveu del Grup d’IV-IU-ICV a la Comissió de Pressupostos, del Grup d’IV-IU-ICV a la Comissió d’Infrastructures, del Grup d’IV-IU-ICV a la Comissió de Medi Ambient, del Grup d’IV-IU-ICV a la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i Suplent del Grup d’IV-IU-ICV a la Comissió Constituciona i del Grup d’IV-IU-ICV a la Comissió d’Afers Exteriors.

Joan Herrera Torres va néixer a Barcelona l’any 1971. És llicencitat en Dret per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en temes de dret urbanísitic i mediambiental amb un Postgrau a la UPF. Ha col·laborat en un despatx jurídic especialitzat en Medi Ambient i Territori. Participa a Iniciativa per Catalunya Verds des del 1991 on va iniciar les seves responsabilitats com a coordinador del grup de joves de St. Martí, per passar després a coordinar Barcelona. Ha estat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa des del 1996 fins a finals del 2000. Ha estat candidat a les eleccions municipals de 1995, a les generals de 1996 i a les autonòmiques de 1999.
Va començar la seva trajectòria política en el moviment estudiantil, en el moviment 0’7% i en contra de la primera guerra del Golf.

Dins d’ICV ha desenvolupat diferents campanyes en matèria de cooperació, solidaritat i defensa. Ha estat representant d’ICV en el Fòrum Social Mundial, ha participat en el Fòrum Social de Barcelona i en el Fòrum Social Europeu i ha fet cursos sobre globalització política i moviments socials. Ha estat el coordinador de la campanya “No a la guerra” d’ICV. De novembre de 2000 fins a gener de 2004 va ser portaveu d’ICV i responsable de Moviments Socials.

Des de l’inici de la VII Legislatura (març de 2004) és portaveu del grup parlamentari d’Esquerra Verda-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya en el Congrés dels Diputats. Així mateix, és portaveu de les Comissions de Cooperació Internacional, Foment i Habitatge, Medi Ambient, Pressupostos, Secrets Oficials, Consell de Seguretat Nuclear i Tribunal de Comptes. També és membre de la Unió Interparlamentària i és portaveu adjunt en les Comissions de Constitucional, Afers Exteriors, Defensa i Mixta per a la Unió Europea.

Artur Mas
President de Convergència i Unió, president del Grup Parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya i Secretari General de CDC.

Nascut a Barcelona (1956), casat amb tres fills. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1987 fins el 1995, exercint-hi com a portaveu d’afers econòmics, portaveu del grup municipal i president del grup municipal de CiU.

Diputat del Parlament de Catalunya des de l’any 1995 fins l’actualitat. Ha estat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Conseller d’Economia i Finances i Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya.

Actualment és President de Convergència i Unió així com president del Grup Parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya i Secretari General de CDC.

Carme Capdevila
Consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

Nascuda a la Floresta ( les Garrigues) el 6 de juliol de 1954. Casada i amb tres fills.

Llicenciada en Ciències (Biologia) per la Universitat de Barcelona, està habilitada com educadora social pel Col.legi d'Educadors Socials de Catalunya i té un postgrau en mediació de conflictes per la Universitat Ramon Llull. Ha estat també professora d'ensenyament secundari i gerent del Centre d'Educació ambiental de les Guilleries.

Carme Capdevila té llarga experiència professional en el camp de la protecció a la infància. Així, ha estat directora d'un centre d'acolliment de menors i directora d'un centre residencial d'acció educativa (CRAE), a més de ser la responsable de l'àrea de recursos de la Direcció General d'Atenció a menors de Girona.

Des de 2004 és vicesecretària general d'Acció Política d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya des de l'any 2003 per la circumscripció de Girona. En la VII legislatura ha estat presidenta de la Comissió de Política Social de la Cambra catalana i ha estat membre a més de les comissions parlamentàries per als Drets de les Dones, sobre Immigració i la Comissió del Síndic de Greuges.

Regidora durant vuit anys de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i consellera comarcal de la Selva durant dos anys.

Josep Maria Loza
Director General de Caixa Catalunya

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, Josep Maria Loza ha desenvolupat la seva trajectòria professional a Caixa Catalunya. Es va iniciar en aquesta entitat bancària treballant en oficines i després de passar per diferents càrrecs i departaments, esdevé Director General l’any 1988. Loza també ha participat en la vida associativa catalana ocupant càrrecs en entitats del Tercer Sector com ara Fundació Caixa Catalunya, Fundació Territori i Paisatge, Fundació Un Sol Món o la Fundació Viure i Conviure. Loza també és membre del Consell d’Administració de la Confederación Española de Cajas de Ahorros, del Consell d’Administració d’Abertis Infraestructuras i del Consell d’Administració de Gas Natural, com a representat de Caixa Catalunya.

Amparo Valcarce
Secretària d’Estat de Serveis Socials, Família i Discapacitat

Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat d’Oviedo, Amparo Valcarce té una llarga trajectòria en el món de l’educació i de la política. Catedràtica de geografia i història i inspectora en cap provincial d’Educació, és autora de diverses obres, articles i publicacions de caràcter científic i pedagògic. Com a càrrecs de responsabilitat política, a més de formar part de la Comissió Política del PSOE i del Comitè Federal del PSOE, ha estat regidora i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Fabero (Lleó) i consellera comarcal de El Bierzo, i diputada al Congrés durant tres legislatures per la província de Lleó. Des de l’abril de l’any 2004 és secretària d’Estat de Serveis Socials, Família i Discapacitat.

Antoni Bassas
Director i presentador de "El Matí de Catalunya Ràdio"

Periodista reconegut a Catalunya, ha treballat en diferents mitjans de comunicació audiovisuals. A TV3 ha treballat com a guionista, presentador, director, i productor executiu de diversos programes. Actualment dirigeix i presenta "El Matí de Catalunya Ràdio" programa magazine lider d'audiència amb vora de mig miler d’oients.

Jordi Pujol
Expresident de la Generalitat de Catalunya

Ha estat president de la Generalitat de Catalunya com a cap de llista de la coalició nacionalista Convergència i Unió (CiU) des de 1980 fins al 2003. Actualment és president de Convergència Democràtica de Catalunya i de la Federació de Convergència i Unió. Així mateix, presideix el Centre d'Estudis Jordi Pujol.