 |
|
|
El jutge finalment ha enviat a una presó federal a Bernard Madoff, l’estafador nordamericà que oferia elevades rendibilitats pels capitals captats a clients d’alt nivell econòmic. Com ell mateix ha declarat, ni invertia els diners que li confiaven sinó que els ingressava en un banc mentre anava teixint un engany que al final va esclatar. El fet és punible, Madoff és un exemple de mala pràctica, de gestor sense escrúpols i la seva falta de valors ètics l’ha portat al descrèdit a nivell global i a les penes que l’imposin. Exemples de frau com aquest o com el de les hipoteques “subpime” han portat a molts a afirmar que la causa de la crisi econòmica actual és en origen una crisi moral, una crisi de valors. Estem convençuts que no cal insistir més en la falta d’escrúpols que denota captar diners oferint altes rendibilitats sense obtenir-les, basant-se només en el fet que com es disposa de molta liquiditat no és un problema anar retornant les petites quantitats que ens demanin reemborsar o anar abonant els interessos. Certament, qui s’ho va enginyar i no és una pràctica molt innovadora, és una persona sense valors socials, sense consciència del bé atès que no li va importar gens el mal que pogués fer a molts estalviadors quan, lògicament, tot s’acabés descobrint. Amb tot, voldríem anar més enllà. Madoff no va actuar sol, ell no era l’únic coneixedor del sistema organitzat. Solet, des del seu luxós apartament a Manhattan, no va captar 65.000 milions de dòlars. Hi havia una cúpula directiva del seu grup financer, necessàriament, en connivència. Per què? Per uns salaris per sobre dels del mercat als què podien accedir aquestes persones? Perquè amb bonus, articles de luxe, relacions se situaven en un estatuts que els agradava massa? Madoff contractava serveis professionals o comprava voluntats? I el responsable del compte al Chase Manhattan Bank on ingressava aquestes quantitats què en pensava? No li sorprenia que els fons d’inversió donessin unes rendibilitats tant elevades mentre Madoff ingressava en el banc les inversions que captava? Podia denunciar-ho i acabar amb uns resultats que ben segur li suposaven beneficis personals o no voler-ho veure i mantenir la situació. Sembla que va optar per no “adonar-se’n”. I el seu cap? I la cúpula del Banc? Són aquests comportaments els que denoten una falta de valors en persones que, malgrat puguem veure-les portant els fills a l’escola o actuant com a models d’èxit social, amb els seus comportaments han fet possible una crisi, les conseqüències més greus de la qual no paguen ells precisament. Els diners, el poder, l’estatus els han omnibulat fins oblidar que hi ha rendibilitats impossibles, per molt que hi hagi qui assegura que les ofereix. Els seus coneixements, l’ètica que, probablement, l’escola a on van anar i les seves famílies els van voler transmetre, l’ésser profund de la persona, el van oblidar pensant només en el tenir, en l’immediat, en l’èxit, en l’egoisme. Una de les oportunitats que ens pot oferir a les persones l’indesitjada crisi econòmica és una reflexió sobre els propis límits, tant ètics com econòmics. És llavors quan més importància pren la família, les petites satisfaccions, el treball ben fet i constant, l’austeritat, també anomenada ecologia, l’amistat gratuïta. El financer de Wall Street ha estat un “pocavergonya” però quants han actuat en connivència amb tants Madoffs com hi ha al món? * Director general de la Fundació Pere Tarrés
|
