L’anàlisi sobre la situació actual de la infància i l’adolescència en risc a Catalunya va centrar la primera part del seminari amb una taula rodona que portava per títol Problemàtiques emergents i reptes de futur en la prevenció, l’atenció i la intervenció socioeducativa d’infants i adolescents en risc a Catalunya. En ella es van poder tractar tres qüestions clau: una primera de visió general de la infància i l’adolescència en risc a Catalunya, així com dels seus principals indicadors, a càrrec de la Sra. Carme Gómez, Directora de l’Institut d’infància i Món Urbà (CIIMU); una segona visió més centrada en la defensa dels drets de la infància a Catalunya i, alhora, en alguns dels dèficits del sistema de protecció de la infància, a càrrec de la Sra. Montse Cusó, Assessora de l’Adjunt per la Defensa dels Drets dels Infants del Síndic de Greuges; i una tercera sobre les necessitats, dèficits i reptes de futur, a càrrec del Sr. Ismael Palacín, Director Tècnic del Casal d'Infants del Raval.

El Seminari va continuar amb dos grups de treball que van abordar dos temes: els factors de risc social en la infància i l’adolescència i les mesures de protecció que ajuden a minimitzar els efectes dels factors de risc.

Un element clau d’èxit del treball realitzat va ser la interdisciplinarietat de les persones que hi van participar, amb aportacions des de diferents visions i tractaments.

1. La burocratització de l’acció no s'ajusta als canvis d’estructura i dinàmica de la família. La conseqüència directa és la ineficàcia en les intervencions de les diferents disciplines professionals i la manca de comunicació i coordinació entre l'Administració pública i les entitats socials que intervenim en les dinàmiques familiars de risc social. Aquesta complexitat s'accentua per la ja coneguda manca de dotacions adequades a les necessitats dels territoris, així com un predomini de les intervencions sectorializades i, per tant, fragmentades.
2. Respecte al sistema educatiu es constata la manca de referents institucionals únics per a l'infant i la manca d'unificació de criteris professionals per a l'atenció a determinades necessitats socials, conductuals i especials dels infants. Aquesta realitat institucional es mostra més feixuga per les dificultats de treball amb les famílies i pel pes de l'absentisme en l'educació secundària.
3. Burocratització dels casos que requereixen atenció sociosanitària, combinada amb una manca de coordinació i de dissolució de responsabilitats entre tots els serveis que prenen decisions sobre aquests casos, així com la impossibilitat de compartir informació. En aquest sentit s'identifica una saturació dels serveis, una manca de professionals a tots els nivells de salut, la inexistència del treball interdisciplinar entre els mateixos i, en conjunt, un cert “maltractament” institucional dels menors.
4. En relació a les mesures de protecció, es detecten diverses dificultats com ara: una manca generalitzada de recursos suficients i adequats (tan econòmics, físics o humans), a les noves necessitats familiars; i limitacions internes i mancances en la relació entre les mesures. Aquestes dificultats generen una manca de coherència i d'adequació a les necessitats d'infants, adolescents i famílies; manca d'enfocament comunitari i familiar i, per tant, la necessitat d'abandonar el tractament de l'infant o l'adolescent com a individu aïllat, tot superant les dificultats de tractament integral i integrador de la persona i de la seva trajectòria vital.

1. Generar un debat polític i social sobre la infància i l'adolescència en risc, transversal, que permeti desenvolupar processos ambiciosos de transformació social, generar una concepció compartida sobre la xarxa de polítiques públiques per a la infància i l'adolescència en risc, i per a les seves famílies, reconèixer la dimensió de gènere i visualitzar socialment les situacions de risc diferenciades de les nenes i noies, reconèixer la segregació i guetització escolar, i en darrera instància valorar davant la societat la tasca professional del camp social.
2. Reordenar el sistema de protecció a la infància en risc social i, per tant, redibuixar i unificar el mapa de recursos de protecció a Catalunya, descentralitzar i territorialitzar els Serveis Socials en districtes, ampliar i dotar els territoris de recursos suficients i adequats per a cada un d'ells, delimitar clarament les funcions de cada mesura de protecció i garantir-ne la coincidència amb la pràctica real, augmentar els serveis i la xarxa pública de recursos socisanitaris, reforçar el lideratge de Serveis Socials en tant que punt de referència per a les famílies en les què intervé, tot promovent un enfocament més comunitari del seu treball, i generar instruments que permetin compartir informació i documentació a l'Administració pública i a les entitats col·laboradores.
3. Individualitzar els itineraris dels infants i adolescents i, per tant, oferir i adequar al màxim els recursos a les seves necessitats, tot adaptant i flexibilitzant les institucions i els recursos davant les noves realitats familiars, desenvolupant mecanismes per realitzar un treball conjunt de l'infant i la família amb els i les diferents professionals que hi intervenen, però mantenint un únic referent, oferint un suport integral i continu a les famílies en risc social, configurant els equips de professionals amb perfils pluridisciplinars, per tal de complementar visions diferents davant l’adaptació curricular i ampliant l'acompanyament d'adolescents en situació de risc social per tal de garantir l'emancipació en les millora condicions.
4. Potenciar la qualitat en el treball amb la infància i l'adolescència, a través de la millora de les metodologies de treball, coordinació, comunicació i enfocament integral dels equips, la promoció d'un treball en xarxa real entre els diferents actors que intervenen amb les famílies en risc social, el reforçament dels mecanismes per a la vinculació entre professionals, per tal d'unificar criteris d'intervenció entre les diferents disciplines que treballen amb menors, i no dissoldre les responsabilitats, l'establiment de criteris, protocols i indicadors clars i compartits per totes les mesures de protecció, la promoció de mecanismes i canals de formació, tan per professionals com per mares i pares, per tal de gestionar els conflictes i les ruptures.